Javier és, entre altres coses, un professor jubilat. Natural de Burgos i casat amb una villeguina, és un gran coneixedor de la història del poble de la seva dona. Especialment dels elements arquitectònics més destacats, però també de costums i històries del poble. President de l’Associació Puentipiedra de Villegas, va ser el culpable, al costat de Pedro (President de l’Associació Amics de Villamorón), que visitéssim Villegas i creéssim l’Arxiu amb les seves veïnes i veïns.
Des de l’Associació treballen per a dinamitzar el poble a través de la cultura, que confessa amb discreció: “no siempre es fácil”.
Sense oblidar la imponent església fortalesa de Santa Eugenia, cal parlar d’un element especial, l’arc conjuradero, un dels dos que estan a Burgos i un dels quatre que queden a Castella i Lleó.
L’arc conjuradero de Villegas era el lloc des del qual els sacerdots, principalment, conjuraven gràcies a una sèrie d’oracions, amb la idea d’evitar les tempestes que poguessin espatllar les collites, el recurs econòmic més important d’aquestes terres. Interessant escoltar també, que procuraven l’ajuda del campaner per a, a través de les campanades, dissoldre amb les ones provocades per aquestes, els núvols amenaçadors.
Just el dia que arribem a Villegas, coincidim amb una visita teatralitzada sobre aquests dos elements arquitectònics. Javier va ser qui va explicar als assistents, amb tot detall, cada element de l’interior de l’arc conjuradero, així com el treball realitzat en la seva restauració.
Li preguntem també sobre els cellers cavats en les seves terres. És evident el passat vinícola de la població. Ens va contar que el vi que es feia llavors era una cosa àcida i de com, a poc a poc, el cereal va anar menjant-li terreny fins pràcticament desaparèixer. És un clar exemple de com la necessitat l’home modifica el paisatge i de com el temps fa el seu treball inevitablement.
