Aratz és una sort pel poble d’Orendain. Amb 10 anys viu juntament amb el seu germà Aieko i els seus pares molt aprop del frontó on ens vam resguardar els dies de pluja i vent. Un xaval molt maco, especialment maco. És molt aficionat a la bici de muntanya, més que al frontó o al futbol, esports amb més aficionats de la seva edat. Així i tot, ens va deixar jugar amb ell al frontó amb una raqueta que va anar a buscar corrent a la seva casa. Ens va explicar la seva vida al poble, ens va comptar de les seves gallines i de com cuidar-les. Va fer exhibició del control que té del seu cotxe a pedals, fins i tot vam posar una mica d’aigua en el sòl del frontó per a fer unes piruetes molt fanfarrones.
Ens va regalar mitja dotzena d’ous; estaven increïbles. El diumenge, dia de comiats, ens va preparar al costat del seu germà petit i a la seva amiga Araitz, una cançó de comiat que deia alguna cosa així com: “Gràcies per venir, esperem que ho hàgiu passat bé fent fotos. Gràcies, gràcies“ i una altra mitja dotzena d’ous més, amb una nota molt bonica que ens guardem al “suro dels records” dins de la Bitxa. Gràcies Aratz!
