Petra es va dedicar durant molts anys a un ofici que ja no existeix; portava el Telèfon de Yanguas. Era la filla dels agutzils del poble i vivien a la casa on es va instal·lar el Telèfon. Així, amb una mica de formació i, sobretot, amb molta desimboltura i preguntant a les companyes d’ofici dels pobles pròxims, va aprendre l’ofici de telefonista.
El seu treball era connectar amb els municipis pròxims, com Huérteles, Trébago, Sant Pere Manrique, etc. perquè li posessin en conferència amb ciutats com Madrid o Barcelona.
Mentrestant, els seus dos fills s’entretenien en una de les grans sales de la casa, que feia les vegades de sala d’espera, rondant amb el tricicle o fent el pi en els sofàs.
Eren molts els veïns que venien per a parlar amb els seus familiars. Alguns d’aquests, els donaven alguna moneda als fills de Petra, ja que moltes vegades ajudaven en una de les tasques que suposava gestionar el Telèfon: contínuament havien d’anar corrent a avisar a les diferents cases a passar avisos com: “en 20 minutos, llama Fulanito”. Passaven el dia portant encàrrecs als veïns perquè s’acostessin al Telèfon.
Fa ja molts anys que es va remodelar la casa on va viure Petra la major part de la seva vida. Es va llevar el Telèfon per a convertir-se en l’ajuntament, l’escola i, més recentment, en l’Oficina de Turisme. No obstant això, Petra i el seu marit, continuen vivint en Yanguas i són els veïns de major edat d’entre els que resideixen de continu al poble.
