Sobre Gregorio es podrien comptar moltes coses. Es podria parlar sobre la seva infància al poble i el seu treball com a cabrer sent molt jove, també de la seva vida a Biscaia on ha viscut des de fa més de 60 anys, o sobre la seva època de jubilat, gaudint del poble d’una altra manera.
Amb Gregorio, o Goyo com també li diuen, hem conversat sobre la seva vida i sobre la nostra. El que més ens ha cridat l’atenció és com ens ha fet reflexionar sobre la Confiança.
Ell va ser el primer a fer-se el retrat. El seu nebot Joseba, que es va haver de marxar el dia abans al nord i es va perdre l’activitat, li va animar (i molt) al fet que participés. La nostra experiència amb Retrat Nòmada, ens ha ensenyat que els inicis sempre són lents. La gent no et coneix de res i no acaben d’entendre què pinta una autocaravana en la plaça del seu poble. Lògic. Menys encara que aquesta es converteixi en un estudi fotogràfic. Tot sona, com menys, una mica bogeria.
La confiança és la base del nostre treball. Una confiança humana que està per sobre del contracte que signa cada persona. Vivim en un temps que facilitar informació dona una mica de por.
No obstant això, Gregorio, després de preguntar-nos i escoltar-nos, i després de parlar amb el seu nebot, no va dubtar a animar-se. Va veure que érem persones “normals”. Ens va compartir la seva opinió sobre la confiança, i ho tenia clar: “Hi han bones i males persones a tot arreu, però parlant de seguida t’adones”.
Cada vegada que passava per la plaça, ens preguntava que com anava la cosa, si la gent s’estava animant o no. Entenia que als pobles petits, és normal desconfiar dels qui venen de fora sense tenir referències… el que ressalta la importància de comunicar bé la nostra activitat abans de la nostra arribada.
Al final, durant la projecció nocturna de tots els retrats, amb la plaça plena, confirmem que, encara que els inicis sempre són lents, l’afecte que li posem i el carinyo amb què tractem, fa que acabin confiant, cosa que agraïm molt.
Eskerrik asko Gregorio per la teva companyia i per ensenyar-nos. Gero arte! (fins aviat!)
