La migració ha estat, en diferents moments de la història, un factor principal per a determinar l’esdevenir dels pobles. En el cas de Fuentestrún, la migració d’anada i volta a Xile, ha marcat les històries de moltes de les seves famílies.
En la de Marisa, els vincles amb Xile són part del seu ADN. El seu pare era de Fuentestrún i la seva mare, Xilena. Es van conèixer a Santiago de Xile, quan el pare de Marisa, seguint els passos del seu oncle Lorenzo, es va anar al país llatí a la recerca d’un futur millor. Amb el temps, van tornar al poble i, els seus fills i filles, entre ells Marisa, Anice, Aida i Fátima, que vam conèixer en la nostra visita, van créixer en Fuentestrún. No obstant això, el vincle amb Xile sempre es va mantenir viu a casa seva, on se celebrava cada carta, foto i visita, és un vincle que no s’ha trencat. Marisa i, pràcticament totes les seves germanes i germans, han visitat en algun moment als seus familiars a l’altre costat del toll i continuen mantenint un vincle estret.
Una altra dada curiosa, és que aquesta relació amb Xile, a més de ser palpable en les famílies, s’observa en altres qüestions, com són les demogràfiques o les culturals. Ens van contar que van ser tants els fuentestruns que van emigrar a Xile, que gràcies a la doble nacionalitat, el nombre de persones residents a l’estranger amb dret a vot en les eleccions municipals, supera al d’empadronats. A més, la comunitat xilena, allà al seu país, ha continuat mantenint costums, tradicions, balls i fins i tot festejant les festes de Sant Pere, tan pròpies de Fuentestrún.
Sens dubte les arrels de Fuentestrún es mantenen gràcies a la seva comunitat, dins i fora del poble.
