Miguel és un nen feliç.
Va vindre juntament amb la seva tia perquè no podia esperar per vindre amb la seva mare a fer-se el retrat. És la definició per antonomàsia de nen extravertit. No hi ha al poble ningú amb qui es creui al qui no li digui alguna cosa o esperi del contrari el mateix, una salutació, una pregunta, el que sigui.
Li encanta anar-se amb el seu avi i els amics d’aquest, a passar l’estona a la plaça. Ens va explicar la seva mare que sol dir-li: “em vaig amb els meus amics els majors”. Per descomptat, amb el seu bastó i la seva gorra, com ells. És un nen alegre que gaudeix de les tradicions del poble, com són la Setmana Santa, tocar el tambor, el garrió (la simbomba), etc. Li agrada disfressar-se i jugar a ser capellà, encara que no li quadra això que no tinguin dona.
Quan es va fer el retrat, va anar taula per taula de la terrassa pròxima ensenyant-la-hi a tots els veïns i veïnes. Miguel és tot un personatge a qui ens alegra haver conegut.
