Alberto ha estat el nostre gran aliat al poble. Els últims dies ens va confessar que li vam donar una mica de pena quan, després de portar dos dies instal·lats en la plaça, havíem fet pocs retrats, i és que cada poble té el seu ritme. Va prendre la iniciativa, va fotografiar el conjunt de retrats que havíem posat en l’exposició i el va compartir en el grup de Whatsapp del poble per a incentivar la participació dels seus veïns. Aquí va canviar tot.
Ell és oriünd de Mondragón i, encara que fa més de 20 anys que viu amb la seva família a Orexa, sempre continuarà sent “el de Mondra”. Això ens va fer reflexionar sobre el que significa “ser del poble”. Ho és el que ha nascut? El que resideix? I ens van sorgir més preguntes: És més del poble un nascut al poble que un altre vingut de fora i que aporta molt a la comunitat?
Totes aquestes preguntes, i altres més, les vam compartir amb alguns habitants del poble. Va haver-hi tot tipus de respostes, però la resposta general i la nostra conclusió en particular és que la infància és el que ens marca el nostre lloc d’origen. Les nostres arrels es creen en aquesta època de la vida. La connexió entre records, sentiments i lloc és el que et fa pertànyer a un lloc i no a un altre.
