Ibon no és natural de Arruazu. De fet, va néixer a Sant Sebastià i des de fa bastants anys ja, viu, amb la seva pròpia família, en Alegia, Guipúscoa. No obstant això, Ibon és el gran “culpable” que hàgim parat en Arruazu.
El seu pare va néixer en una de les cases del poble i part de la seva família i amics viuen allí. La connexió que té amb el poble és molt forta. Els records d’una infància molt feliç emergeixen res més trepitjar el seu sòl. Va passar part de la seva infància jugant als seus carrers, recorrent els seus boscos, buscant fòssils, banyant-se en el riu, corrent d’una casa a una altra…
Li canvia la veu quan ens conta que els seus pares van vendre la casa on gaudien dels caps de setmana i de les vacances. Aquesta relació amb el poble continua qüestionant-nos què significa “ser del poble”. Està clar que Ibon s’estima aquest poble, l’aprecia i gaudeix quan pot. Guarda amb gran afecte tots aquests records. Un passeig amb ell pels seus carrers és conèixer anècdotes, part de la història del poble, les cases que estan buides, etc. És un viatge nostàlgic al passat més feliç que pot haver tingut un nen. Esperem que en un futur pugui tornar a tenir una caseta o racó per a seguir disfruntando de Arruazu amb la seva família i amics.
